FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar ensopiment (a algú). El beuratge ha ensopit el malalt. Caure en ensopiment. Estant aquí tot sol, m'he ensopit. Enganyar (algú) per treure'n algun profit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que entrebanca, que és un destorb, un obstacle. Aquest camí està ple d'entrebancs: branques caigudes, pedres despreses... Ja estaria llest; però m'ha sortit un entrebanc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (alguna cosa) del lloc on habitualment es guarda i deixar-la en bandes on és difícil de retrobar-la. Aquesta canalla han esbarriat les tisores, i no les trobo enlloc. Escampar (coses que estaven aplegades, ordenades). M'he trobat que els nens m'han esbarriat tots els llibres. No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Retre honor (a algú o alguna cosa). Honrar Déu. Honrar pare i mare. Enaltir, premiar, el mèrit (d'algú o alguna cosa). M'honra amb la seva amistat. L'honraren amb el primer premi. Ésser motiu d'honor, d'orgull, de glòria (per a algú). Un savi que honra el seu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de repicar, especialment amb un picaporta. Jo m'estic al tercer pis segona porta: has de trucar tres pics i repicó. Repic ràpid i ritmat d'una campana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les agaricals, de mida petita, de cama esvelta i negrosa, caracteritzat per una forta olor d'all (Marasmius alliaceus, M. scorodonius i espècies afins). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar enfit (a algú). Aquesta pasta m'ha enfitat. Agafar un enfit. S'enfita de seguida. Estar enfitat. estar enfitat d'una cosa Estar-ne tip, no poder-la suportar més. [...]
